L’amenaça dels tacos jueus: identitat i fragmentació

(Article de Neil Manel Frau a la revista Mozaika)

En altres ocasions ja he comparat la dinàmica de la identitat americana jueva amb la de les cultures minoritàries a Europa. Atès el meu origen català i experiència en aquest tipus de situacions durant bona part de la meva vida, no puc evitar trobar en la identitat jueva americana les mateixes tendències inequívoques de cultures en perill d’extinció que podia constatar en el meu país d’origen, com a sociolingüista aficionat i sui generis que sóc. Tot just la setmana passada, un bon amic em va enviar un interessant article sobre els criptojueus de Nou Mèxic, coneixent el meu profund afecte lligam amb aquella comunitat. La reflexió del meu amic –jueu i afroamericà– sobre el tema va ser per mi una veritable revelació: ell tenia l’esperança que aquell programa de la NPR esdevingués viral “a veure si la gent arriba a veure i entendre que no tots els jueus s’assemblen a Tevye1“. També em comentava que l’autor d’aquestes belles instantànies declarava que l’experiència viscuda entre els criptojueus de Nou Mèxic simplement no encaixava en la seva narrativa vital jueva. “En quin moment la nostra narrativa vital jueva ha esdevingut una cosa tan esquifida?”, es preguntava el meu amic.
tevye71

El meu punt de vista és que a mesura que les persones redueixen la seva identitat jueva a una sèrie d’estereotips culturals, també redueixen la identitat jueva col•lectiva a només un petit segment testimonial. La raó principal per la què aquí als Estats Units els jueus hispans o els jueus negres i asiàtics, no “encaixen” en la idea d’identitat jueva d’algunes persones és perquè trenquen la comoditat de l’esquema identitari d’aquestes persones. I això només succeeix perquè, un cop desposseïda dels seus nuclis essencials (com ara qualsevol connexió amb la religió jueva), la seva identitat jueva esdevé fragmentada i fokloritzada, en una manera molt semblant amb la de la identitat catalana en la qual vaig créixer a Mallorca. Per a mi, es tracta d’una tendència que revela de manera eloqüent que la identitat jueva en el món occidental sovint no sorgeix d’una una cultura dinàmica, viva, sinó que es troba en una profunda crisi, i en perilla la supervivència.

En publicacions anteriors he parlat sobre la imatge estereotipada i plena d’auto-odi que els jueus ofereixen de sí mateixos en els medis de comunicació nord-americans, així com de l’ús d’expressions grolleres com a úniques restes de la llengua jíddisch. En certa etapa del procés de minorització d’una cultura, la gent comença a considerar aquesta cultura com quelcom entranyable, minç i amb certa ordinariesa intrínseca. Aquesta és la nostra manera de ser, la nostra essència. Fins i tot podem estar orgullosos del nostre patrimoni, però no podem imaginar-nos com ningú que no hagi nascut en la nostra cultura voldria abraçar-la. Una dolorosa majoria dels mallorquins parla català a casa –una nostrada i hibrida versió de l’idioma, plena de “entranyables” renecs– i fins i tot n’hi ha que preserven algunes danses tradicionals per a mostrar als turistes, mentre que al mateix temps arrufen el nas davant la idea d’un llibre en català sobre mecànica quàntica o qualsevol altra manifestació d’alta cultura en llengua catalana. I sens dubte miren amb escepticisme qualsevol no-mallorquí tractant d’aprendre el nostrat petit idioma. De fet, no ajudaran mai aquesta persona a aprendre, sinó que sempre es canviaran a l’espanyol o l’anglès tan aviat com l’estranger intenti articular una frase en català. Per a ells, la cultura mallorquina és quelcom a estimar, fins i tot un motiu d’orgull, però essencialment inútil i clarament inferior a la resta de cultures modernes circumdants. De ben segur podríem trobar patrons de comportament paral·lels en els col•lectius indis americans: la cultura nadiua és una font d’orgull, fins i tot es pot mostrar als turistes, però no és per ser adoptada pels estranys i mai podrà competir com a igual amb cultures modernes del món occidental.

Què defineix la identitat del jueu mitjà secular als Estats Units? Un distorsionat record de les històries del Vell Continent, algunes expressions jíddisch d’aquí i d’allà (quasi sempre graciosos renecs), la fal·lera pels bagels i el kugel, potser. Res viu, vibrant, que vulguin compartir amb els seus veïns. Quan el típic Josh[2] es troba amb gent que s’ha convertit al judaisme (jueus per elecció), jueus sefardites o els criptojueus de Nou Mèxic, simplement no els reconeix com a membres de la seva tribu. Ben al contrari, és possible que senti que la seva casolana i còmoda identitat de fet està amenaçada per aquesta alteritat. He sentit moltes històries de jueus no blancs que s’han sentit qüestionats, fins i tot rebutjats en les nostres centres socials jueus i sinagogues, de vegades en nom de d’obsoletes regles religioses, però sovint per simple manca d’una recepció afable i acollidora. M’atreveixo a aventurar que part d’aquesta obsessió actual amb els matrimonis mixtes i l’assimilació prové de la trista convicció que en un futur no molt llunyà, el típic Josh ja no reconeixerà ni la seva pròpia sinagoga, on va ser “barmitzvat” (preneu nota del participi passiu!) i a la qual tammateix no pensa afiliar-se, plena com estarà de forasters. La identitat nacional nord-americana és tan forta i dinàmica que pot assimilar milions d’immigrants cada dècada; la identitat mallorquina (i la identitat jueva americana, pel cas) tendeix a veure’s a si mateixa com tan irrellevant que l’assimilació dels estrangers constitueix per sí mateixa una amenaça directa a la seva existència.

Podem agafar l’opció d’asseure’ns a plorar la pèrdua d’aquell poble unit i ferm que no vam ser mai, o podem abraçar la nostra diversitat i tirar endavant. Crec que la pedra angular de la supervivència jueva als Estats Units resideix en els esforços conscientment planificats orientats cap a la recuperació del dinamisme cultural. Per a algunes persones, el compromís jueu vindrà a través del judaisme com a pràctica espiritual, en les seves més variades manifestacions. Per a altres, el lligam vindrà a través de la literatura i les arts jueves, des de la materialització i popularització d’una nova cultura jueva americana orgullosa del seu passat, però definitivament arrelada en els nostres temps, agosadora i innovadora.

(Traducció de l’anglès: Cristina Garcia)

(Post original de Neil Manel Frau-Cortes’ blog on music, Judaism and new technologies https://gershayim.wordpress.com/)

___________________________________________

  1. Tevye és el protagonista de nombroses històries de Sholem Aleichem, així com de la pel·lícula El violinista dalt de la teulada que ha esdevingut la imatge romantitzada de la cultura jueva europea abans de l’holocaust.
  2. Average Josh, expressió irònica basada en “average Joe” o persona de carrer, aquí designant un típic jueu americà desafecte. Josh és un nom molt corrent entre els jueus americans.
Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s