El llegat jueu, un actiu per potenciar el turisme gironí (El Punt/Avui)

Una altra característica que apunten les estadístiques del Patronat del Call de Girona és que, si per regla general els estrangers que visiten el museu vénen en viatges individuals, en el cas dels turistes israelians, els viatges individuals són minoria (2.514 de 14.021 el 2015) i el gros més important ve amb grups i agències. Des del patronat es considera que és un fet rellevant, perquè és la demostració que Girona ja és un referent per a una agència que planifica un viatge per al visitant israelià: encara que el destí principal del viatge sigui Barcelona, s’hi inclou com a mínim un dia a Girona.

La mateixa tendència s’observa a Besalú: els visitants que provenen d’Israel viatgen en grup i les agències reserven prèviament la visita. Per contra, els jueus americans hi arriben de forma més individualitzada, la majoria van acompanyats amb guia oficial i segueixen la ruta Barcelona-Girona-Besalú-Castelló d’Empúries. A Besalú, totes les visites de l’oficina municipal de turisme inclouen patrimoni i història local, destacant l’especificitat jueva. El 2015, 13.324 persones van fer algunes d’aquestes visites i 6.639 persones van fer específicament la guiada al micvé (la joia del patrimoni jueu de Besalú); d’aquests visitants, 1.522 procedien d’Israel i 580, dels Estats Units.

Castelló d’Empúries va entrar més recentment a la Xarxa de Calls (el 2012); només fa dos mesos que es comptabilitzen els visitants que s’interessen pel patrimoni jueu, independentment de la seva nacionalitat, i la dada és molt fragmentada. Amb tot, el 2015, l’oficina de turisme de Castelló d’Empúries va comptabilitzar 43 visitants d’Israel (eren 14 el 2014). L’oficina de turisme d’Empuriabrava n’ha comptabilitzats 102, tant el 2014 com el 2015. Aquest setmana passada, un grup de tècnics de l’Associació de Guies Oficials de Turisme ha visitat precisament Castelló d’Empúries per familiaritzar-se amb el patrimoni jueu del municipi.

“Hem d’internacionalitzar la difusió del llegat jueu”

Assumpció Brossa, alcaldessa de Castelló d’Empúries, és, des d’aquest passat mes
de gener, la nova presidenta
de la Xarxa de Calls. Ha
pres el relleu de Luis Martínez-Portillo, alcalde de Calahorra. Les presidències es transmeten per ordre alfabètic entre els 24 municipis que actualment formen la xarxa. Fins ara, els mandats eren de sis mesos, però a partir del 2016 seran d’un any.
Quin són els seus objectius com a nova presidenta?
El principal serà internacionalitzar aquest patrimoni jueu dels calls i la seva vinculació amb la promoció turística.
Una promoció més enllà del públic jueu?
El poble jueu és el primer interessat; és normal, perquè en aquests calls troba la seva història i antecedents. Però és un patrimoni que s’ha d’obrir a tothom i que volem potenciar més dins el marc del turisme cultural en general.
Més reptes sobre la taula de la seva presidència?
L’ampliació de la xarxa a nous municipis. Fins aquest 2016, teníem una moratòria que limitava el nombre d’adherents als 24 municipis actuals. Això s’acaba i tenim 16 candidatures que han fet la petició per entrar-hi.
Castelló va tard en la promoció del llegat jueu?
No. Som dels últims arribats, vam entrar a la xarxa el 2012, i som petits en comparació amb les grans ciutats de l’associació, però l’antiga sinagoga o el cementiri jueu de Castelló, on continuarem les excavacions, formen part del patrimoni que promocionem.

BENJAMÍ DE SEFARAD

El passat jueu com a base d’un projecte pedagògic

El llegat jueu també dóna peu al projecte pedagògic Benjamí de Sefarad, adreçat als alumnes de 2n d’ESO per conscienciar-los de la importància d’aquest patrimoni. Hi participen alumnes dels instituts de Castelló d’Empúries, Girona i Besalú. Durant el curs 2014-2015, el projecte es va fer amb caràcter experimental i es tornarà a repetir. En un primer moment, es forma els alumnes en la història i el patrimoni jueu dels seus respectius municipis. Cada centre educatiu desenvolupa tallers i activitats. Posteriorment, es fa un intercanvi en què els alumnes d’un centre educatiu d’una ciutat expliquen el patrimoni jueu del municipi als alumnes convidats.

Sinagogues i calls de Girona, Besalú i Castelló d’Empúries

Girona, amb el seu call, el centre Bonastruc ça Porta, el Museu d’Història dels Jueus, el Patronat Call de Girona i fins i tot una estructura dedicada a la recerca i la formació (l’Institut d’Estudis Nahmànides), és, indiscutiblement, el motor del llegat jueu a la demarcació. Besalú conserva també un conjunt patrimonial important per la presència d’un micvé (bany ritual jueu) del s. XII i vestigis d’una sinagoga del s. XIII. La comunitat jueva de Castelló d’Empúries va ser –després de la de Girona– la més important d’aquesta demarcació. Se’n coneix la història per la documentació que s’ha conservat i que ha permès identificar les ubicacions de cementiris jueus, un call que es va ampliar i desplaçar, i dues sinagogues, la més antiga, datada del s. XIII, era al sector on avui encara hi ha un carrer amb el nom dels Jueus.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s